Anem a fer un volt pels anys del temps...
Us convido a tancar els ulls un segon, oblidar la fugacitat del nostre dia a dia,
els maldecaps que ens torturen a vegades.
Us convido a escollir una època, un lloc, un moment i una situació que us agradaria haver viscut, en una altra història, en un altre temps.
Amb quina història us quedeu?
(p.d.: si em dieu la vostra prometo desvetllar el meu secret)
20 comentarios:
Jo clara i cristalinament la República.
Tot canviava, sabien que estaven fent un món nou, i els hi van trinxar.
Miserables ignorants.
A mi m'agradaria ser transportada al maig del 68 per poder viure en pròpia pell un període de revolta des de la joventut, en què l'escepticisme i la paràlisi actual quedaven soterrades sota el crit de la llibertat i les cançons entremaliades i melancòliques dels Beatles..."Here comes the sun"...!
Finals dels 50, Hill Valley. Amb ella.
Primer aniria a veure una peli a un Drive-in cinema, prendríem un batut a la cafeteria del centre, soparíem i després marxaríem al ball. Aquell dia tocaria Ritchie Valens i ella em miraria sense presa mentre donem voltes a la pista...
Nit del dijous 9 de novembre de 1989. Berlin. Cau el mur.
Jo tenia 10 anys i em va impactar molt quan veia imatges per la tele, em costava entendre que passava. M'hagués agradat estar allà, ajudant a algú a pujar sobre el mur. Un dia molt feliç per viure de prop.
Jo a la pre-historia per actuar de forma més instintiva, tinc ganes de manjar? menjo, tinc ganes de matar? mato, tinc ganes de mojar el churro? el mullo...etc.
M'agradaria teletransportar-me al Despatx Oval i, simultàniament, al Krèmlin, entre els dies 22 i 29 d'octubre de 1962 per assistir a les negociacions Kennedy-Jrushev durant la crisi dels míssils de Cuba. És el que té ser un 'fan' de la Guerra Freda...
molt bé molt bé guapos i guapíssimes..
la verita´t és que això promet.
jo encara m'ho estic rumiant.
falta massa gent per dir la seva, però m'agrada molt veure reflexades les vostres personalitats en cadascun d'aquest període o temps de la història.
realment us hi veig dibuixats...
gràcies!
hElEna
1947-1948, Clubs de jazz d'EEUU.
M'agradia haver estat en un d'aquells locals on un jove D'Illinois feia vibrar com ningú el so d'una trompeta. Miles Davis, acompanyat d'un ja consagrat Charlie Parker.
A mi m'encantaria reviure un d'aquells balls yankees amb rock `n roll i faldilles de molts colors, nois encorbatats.
Jo no pararia de ballar en tota la nit, faríem un concurs al rollo "Grease" i riuria tota la nit sense parar.
Crec que és una bona instantània del passat en format felicitat.
A mi el Guillem m'ha robat una instantània, però en tinc més: m'agradaria ser a mitjans dels 60 en un Londres en ebullició, ple de música, optmisme, hedonisme i desinhibició sexual i en plena revolució cultural. Em vestiría d'estètica "Mod" i aniria a un concert de The Who o de The Kinks a algún club underground...
En tinc més, eh?
més més més més!!
Doncs com a bona prehistoriadora m'agradria anar al paleolític, però si ha de ser algun moment concret, hem quedo quan van pintar la cova de Chauvet i poder saber com, perquè i qui va portar a terme aquesta meravella.
No per sucar el melindro....
jo al neolític, per sucar el melindro sense haver moure'm gaire
Helena potser hem triat el mateix ball...clar que el meu és d'una altra peli. Però estaria molt bé trobar-te a la taula del ponche i mentre fumo un cigarret i després de repantinar-me la gomina, et demanaria fer un ball coreogràfic de la mort i guanyariem el premi del rei i la reina del ball...
Bé això últim no, quina mandra!
Et dec un ponche doncs!
Ostres Mel, això del ponche ha donat un punt més guai encara a la meva història...
tot i que el batut de maduixa en un d'aquells cafès on es tria la música que sona molaria bastant també
et dec un ball i un ponche!!
mmmm...com triar només una època?
va, doncs posem la medieval...
jeje, ja saps que no ha estat a l'atzar; crec que és la millor època de totes: guerres, passió, fam, epidèmies, embolics amorosos...be, sembla més una telenovela que no pas una etapa històrica...jeje.
M'encantaria haver tingut una conversa amb la Leonor d'Aquitània, una dona forta, intel·ligent i valenta en un món governat encara per homes poderosos i avars...mmm, bon tema per un possible llibre...
"En una altra història..." ... jo també em sumo a la caiguda del mur de Berlín (potser perquè hi he estat aquest estiu??!!)... mur de separació de families i amistat, mur de separació de vides, de drets, mur de diferències...M'hagués agradat viure l'endorrecament d'aquesta frontera.
Ei amics i amigues:
Moltíssimes gràcies per compartir un trosset de les vostres històries amb mi.
Imaginant-vos en cadascuna d'elles també m'ha permès sentir-vos més a prop, entendre-us més...
Com deia en Vicent Andrés Estellés: "Els amors fan l'amor, les històries la història".
Els bocins en format flash de les vostres històries conformen una de sola, la nostra.
La que vivim plegats.
Espero poder dedicar, algun dia, una exposició a les vostres històries, col·lectivament individuals.
Us estimo molt
Helena
jo marxaría també a finals dels 20 i 30's, quan en Ferre i Guardia instruia a una bona colla de Nous Professors a l'Institut Politecnique del barri de Sant Pere.
Jugaria a intentar transformar el món sabent que m'escoltarien algo més que avui en dia!!
Publicar un comentario