No em diguis com dibuixar el meu món.
El meu món és meu, i no necessita de regles, ni pautes ni detalls...
El meu món són unes línies, uns cercles desiguals, i mil colors que es barregen entre ells, lliurement.
Sóc un nen.
No em dictis com dibuixar el meu món.
Ajuda'm, si vols, acompanya'm.
Però deixa'm crear-lo al meu gust, a poc a poc, assaborint-lo amb temps...
9 comentarios:
RECEPTA PER FER VOLAR LA IMAGINACIÓ D'UN NEN:
Ingredients: Un paper blanc, un retolador negre, confiar en la imaginació d'un nen o nena.
I. Agafeu el paper
II. Amb el retolador negre hi feu un "gargot", simple, espontani -una curva, una ratlla, mig cercle...-Ha de ser fresc i poc elaborat.
III. Li doneu el paper al nen o nena i li dieu: "aquest traç ha de convertir-se en alguna cosa, i a partir d'aquesta línia o "gargot" has de crear un dibuix".
IV. El nen o nena a priori no veurà res, però mica en mica i si l'animeu a fer-ho començarà a dibuixar a partir del que haureu fet.
US SORPRENDRÀ LA IMAGINACIÓ QUE POT ARRIBAR A TENIR UN NEN I COM UN SIMPLE TRAÇ EL POT INSPIRAR TANT!
Sort!
Ostres què xulo esther!!
sembla un joc senzill però que pot portar moltes sorpreses..
de les petites coses en surten obres d'art!
tu segur que eres de les que feies meravelles amb un sol triangle, amb les teves grans dots creatives!!
un petó preciosa
La primera vegada que vaig fer aquest exercici al col·legi tenia 7 anys. La professora va fer-me una línia corbada i aquella línia va fer-me pensar en un full de paper mig caigut col·locat en una màquina d'escriure... Guardo aquell dibuix com un tresoret...
mare meva esther...
als set anys ja tenies aquest potencial imaginatiu???
ets una bèstia, de debò!
una abraçada dolça
helena
Simplement cal intentar veure les coses des d'un altre punt de vista, des d'aquella mirada que ens fa creure que les petites màgies existeixen i són el que fan que la nostra manera de veure i viure el món sigui única.
Jo també he estat imaginant...i he fet un blog cosina...
A veure si rutlla. Soc el Mel, er Savi, l'ajudant de producció de l'amorosa Helena, la pasional.
Doncs això, queda dit...ja parlem.
Petons!
si??
amb aquest nom tan suggerent tinc unes ganes boges de descobrir les teves paraules maco..
per cert, el projecte familiar poètic amb la iaia va prenent forma. ara només he d'aconseguir passar les imatges gravades amb la meva càmera nova a l'ordinador, jeje, quina vergonya..
però m'agradaria fer la presentació oficial del projecte a la Noche Buena, amb el que es tingués...
petó
petó gran
Publicar un comentario