jueves, 29 de enero de 2009

El calaix de la meva iaia Antònia


En el bloc anterior us proposava l'aventura de fer un calaix d'una persona estimada, i prometia exposar la que seria la meva proposta en un imaginari "museu de les memòries vives".
Per què he escollit jo el calaix de la iaia Antònia d'entre totes les altres persones que m'envolten?
Primer de tot, per totes les coses positives que d'ella han nascut, els moments d'infantesa i d'alegria en els que inevitablement m'he sentit propera a ella.
Per la generositat dels seus actes, sense esperar res a canvi. Un plat a taula sempre calent, una cançó de l'època de la guerra cantada des dels ulls del passat.
Per tota una vida sencera amb mi. Els nostres anys es confonen entre adverbis de passat i de present, i ja em sento una mica més vella, més bella, a prop seu... cada vegada més.
Perquè és vida i memòria en estat pur i tendresa de primera qualitat.
Per tot l'amor que m'ha regalat durant 27 anys de vida, sense pausa, ...
Per tot això i molt més vaig considerar que la meva iaia es mereixia un bon calaix en el meu museu utòpic de memòria viva.
En les properes edicions us desvetllaré els secrets del que s'amaga, plàcidament, dins d'aquest calaix desastre de la iaia.
Ja heu començat a pensar en quin serà el vostre?

6 comentarios:

cesar dijo...

Ostres nena has triat el millor dels calaixos. Tots els MINU hem anat ficant la ma i treient-ne coses a còpia dels anys amb aire despistat i sense demanar permís i MAI hem sentit un retret de la gran IAIA. Em sembla que això que has fet és el millor dels homenatges. Caldrà que tots i pensem i li agraïm com cal a la Antonia. Gràcies Helen. T'estimo. (Cesar)

Mel dijo...

Un calaix que com les grans obres anirà revaloritzant-se a l'alça dia rere dia. El que has fet no té preu! Un gran premi per ella i un bon regal per tots! Merci.

Petó

Regina dijo...

m'agrada molt aquest blog. segueix així!!

Yeral dijo...

Jo faria un calaix de tu, de tu i de mi, de nosaltres.

Un petó ben fort.

Unknown dijo...

La Iaia és una pentatleta de la vida moderna; com una d'aquelles Sequoies vermelles de california que de groses que son no t'arriben els braços per abraçar-les; molta Iaia l'Antonia.

Helena Minuesa dijo...

Gràcies a tots preciosos.

La veritat és que l'homenatge ha valgut la pena i aviat donarà els seus fruits. L'audiovisual està en procés de gestació però així que el tingui el compartirem.
un petó dolç de gràcies

aviat tindrem novetats al calaix!!