Dibuixo i m'imagino un món que m'agrada.
És de color terrós, com la pedra molla, però també té moments de gespa que l'afavoreixen i el fan més bonic.
Jo hi passejo, en aquest món, a vegades sola, d'altres amb tu...
I sento que creixo en cada traç del llapis: en tots els colors que em fas imaginar.
I tu em fas entendre el paisatge tot explicant-me els motius dels arbres;
les fulles caduques quan cauen;
els silencis de la nit.
Gràcies per donar-me la mà en aquest passeig.
I explicar-me contes que em desvetllin les pors.
I acaronar-me fins que el dibuix es faci vida i sigui jo mateixa la que l'assaboreixi.
Dibuixo un món que m'agrada i en el que vull créixer lliure.
Per això necessito que m'ajudis a destriar els colors terrosos dels ocres, i a entendre la diferència entre el magenta i el roig. Necessito que m'acompanyis en la imaginació.
Què dibuixeu vosaltres en el vostre dibuix lliure?
1 comentario:
El meu dibuix lliure és ple de somnis: hi ha un paisatge efímer que va canviant a cops de pinzell i un rerefons de música que s'amaga entre els núvols. Sempre hi apareix un avió metàl·lic i petit que travessa el blau. Les branques són ocres al matí i violetes per la tarda, i les fulles daurades i de llimona. El trosset de paisatge ombrívol, llunyà, és aquella part de mi que encara no he tingut el valor de pintar, a l'espera d'una nova llum. Quan la nit comença a fer fora el sol el meu paisatge dorm i els meus pinzells, dins el calaix del record ja pensen en nous horitzons.
Publicar un comentario