"Orquídea", gentilesa d'Esther Alsina
He somiat, avui, com ahir, en tantes coses amables que no tenen paraules per a ésser desxifrades.
He somiat en format sensacions, olors, textures i colors distints que acompanyaven una música.
He somiat en un paraigües mullat de pluja i una gota que queia a sobre meu, i em desvetllava del somni, tota freda i acolorida.
Somiava en moltes coses alhora, barrejades impúdicament i sense ordre ni detall.
Tot era somni en el meu somni d'avui.
Al llevar-me, he encès la ràdio per enregistrar amb música aquell somni meu que s'esvaïa i possiblement mai tornaria a mi. Quanta melangia cabia en aquelles notes de música suau que l'acompanyaven!
Amb tot, he pensat en un suggerent nou repte per a tots vosaltres: el d'escollir una banda sonora inconfusiblement vostra, per a la vostra existència d'éssers extraordinaris.
És a dir: si haguéssiu de posar una música a una exposició que parlés de vosaltres, quina escolliríeu?
Jo començaria, inevitablement, amb un Barquito de papel, de Joan Manuel Serrat. Una lletra tan propera a la meva infància...
Estimats petits calaixos-desastre,... espero que us animeu a contestar!!
Us estima,
la que somia.
